De sud a nord
Molls de l’Estació
Castells
Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys, al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Valls n’és la ciutat bressol i Km. 0 del món casteller.
Arquitecte Vives
Josep Maria Vives Castellet va ser arquitecte municipal de la ciutat de Valls entre els anys 1919 i 1953 i diverses poblacions més del Camp de Tarragona. Una figura cabdal en el desenvolupament de la ciutat tal com avui la coneixem, i autor d’un patrimoni que cal reconèixer i reivindicar. També va ser un dels fundadors de la Delegació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Rafael de Casanovas
Rafael Casanova i Comes fou un advocat i polític català partidari de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en Cap de Barcelona. La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d’autogovern. És objecte d’homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya.
Passeig President Tarradellas
Josep Tarradellas i Joan fou el 125è president de la Generalitat de Catalunya (a l’exili durant la dictadura franquista) des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat de Catalunya el 1980.
Francesc Gumà i Ferran
Francesc Gumà i Ferran fou un empresari i polític català, fill de Sebastià Gumà i Ferrer. Marxà a Barcelona a continuar els estudis i començà a treballar en la fàbrica tèxtil de la família. Marxà a Cuba amb els seus germans, on hi fundà la casa de consignació de vaixells Gumá Hermanos i participà en diverses empreses bancàries i ferroviàries. Durant el sexenni democràtic fou membre de la Lliga d’Ordre Social.
Va participar en diversos dissenys urbanístics i en el ferrocarril de la línia Valls – Vilanova – Barcelona. El 1878 constituí la companyia Ferrocarrils de Valls y Villanueva a Barcelona.
Marc Fusté
Marc Fusté Olivé, conegut popularment com a “Marquet de la Dona”, va néixer a la ciutat de Valls el gener de 1801. Va ser pintor d’aigüeres i teixidor. Fusté no tenia estudis ni preparació literària de cap mena, tot i així, tenia una gran traça i habilitat en compondre “parlaments” per a balls parlats. Entre les peces més destacades hi ha el Ball de la Mare de Déu de la Candela de Valls.
Francesc Costas
Francesc Costas i Jové (1891-1988) va ser administrador del Banc de Valls. Vinculat a aquesta entitat durant 57 anys i home d’activitat cultural amb nou llibres i diversos treballs a la seva esquena.
Avinguda del Fornàs
L’Avinguda agafa el nom de la partida el Fornàs, que dóna nom al barri.
Dos de Vuit
De la temàtica Castellera, el 2 de 8 sense folre o torre de 8 sense folre, també anomenat simplement 2 de 8, torre de vuit, dos de vuit net o torre de vuit neta, és un castell de gamma extra de 8 pisos d’alçada amb dues persones per pis. Aquesta estructura és considerada de màxima dificultat a causa de la seva fragilitat i manca de l’habitual folre, o dit d’una altra manera, sense l’habitual pinya suplementària amb què es realitza. És considerat el tercer castell més difícil realitzat fins ara, només superat pel 3 de 10 amb folre i manilles, que només ha estat descarregat en tres ocasions, i pel 2 de 9 amb folre, que només ha estat carregat.
Cinc de Vuit
De la temàtica Castellera, el 5 de 8 és un castell de 8 pisos d’alçada i 5 persones per pis. Rep popularment el nom de “catedral dels castells” per les seves dimensions. S’estructura de forma composta, amb un tres i una torre (o dos) que s’agafa a la rengla del tres, sobre el que es troben dues parelles de dosos i dos aixecadors. L’enxaneta en canvi és únic i ha de traspassar els dos poms de dalt de forma consecutiva amb dues aletes (primer es carrega el tres i després la torre). El castell només es considera carregat si l’enxaneta ha fet l’aleta a la torre.
Quatre de Nou
De la temàtica Castellera, el 4 de 9 sense folre, també anomenat 4 de 9 net o simplement 4 de 9, és un castell d’estructura simple format per quatre castellers per pis al tronc fins al pis de sisens i que té nou pisos d’alçada. Els tres últims pisos, que componen el pom de dalt, els formen una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta. La principal dificultat d’aquest castell en comparació amb el 4 de 9 amb folre rau en el fet que aquesta construcció, amb aquesta alçada i estructura, gairebé sempre es realitza amb el suport del folre al pis de segons. En aquest cas, fer-lo sense aquest reforç i només amb el suport de la pinya esdevé un castell molt més complicat i considerat de màxima dificultat a causa de la seva fragilitat. És considerat un castell de gamma extra i en la taula de puntuacions del XXIV Concurs de castells de Tarragona (2012) se li atribuí una dificultat entre el 5 de 9 amb folre i l’agulla i el 2 de 8 sense folre. Es coneix com el “castell total” perquè és la construcció en la qual es necessita més castellers de tronc de primera categoria.
Tres de Nou
De la temàtica Castellera, el 3 de 9 sense folre, també anomenat 3 de 9 net o simplement 3 de 9, és un castell de gamma extra format per 9 pisos d’alçada i 3 persones per pis en el seu tronc. El pom de dalt el formen, com en la majoria de castells, una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Eladi Homs
Vallenc de naixement, Eladi Homs i Oller (Valls 1886 – Rubí 1973) fou un mestre i pedagog català. Va estudiar als Estats Units. Adscrit a l’ampli corrent pedagògic de l'”Escola Nova” a la Catalunya de primers de segle XX, a més de les aportacions pedagògiques, és també, considerat l’introductor a Catalunya de l’esport del bàsquet.